domingo, 30 de enero de 2011

Aprenent a estimar (II). Ricard Rotllan

"És clar que tot comença amb un pensament. Els pensaments han d'influir constantment en la mateixa direcció per tal que provoquin un hàbit, exactament igual que ho fa un corrent d'aigua al terra. Si plou i l'aigua penetra a la terra serà imperceptible, però a mesura que vagi plovent i la terra estigui ben xopa l'aigua fluirà per qualsevol lloc en que trobi una inclinació, i si continua plovent, de ben segur que el constant fluir de l'aigua anirà fent un solc a la terra i amb el temps aquest es farà més ample i més profund."

sábado, 29 de enero de 2011

Aprenent a estimar. Ricard Rotllan



Confonem les reaccions de les persones quan xoquen amb les nostres expectatives amb les persones en si. Si de bell antuvi hem fet la contemplació de la igualtat de tots els éssers i això ens ha servit per entendre que no ens diferenciem en res d'ells, ja que tots volem el mateix - ser totalment feliços-, no podem quedar impassibles davant d'aquest desgavell d'emocions fluctuants i discriminatòries que són un despropòsit total.

Des del moment que ens adonem que tota aquesta fluctuació emotiva forma part exclusivament de la nostra ment, la nostra responsabilitat ens ha de dur a tractar de fer que aquest hàbit mental adquirit potser fa molt de temps, i que sense una anàlisi profunda considerem una part essencial del nostre tarannà, es vagi modificant mitjançant una pràctica concreta. Aquesta pràctica conssiteix en una instrospecció constant que podem aplicar en la vida quotidiana per millorar totes les nostres relacions en el moment en què interactuem amb els altres, i que cal que practiquem molt sovint durant la meditació profunda.

El que aconseguirà canviar els nostres hàbits és aquest seguiment continu del flux de les nostres emocions, observant-les amb distància, de manera que, a mesura que anem reconeixent el perjudici que suposen per al desenvolupament de l'amor bondadós i la gran compassió, tractem de refrenar-les al més aviat possible, molt abans que es manifestin en accions concretes que ja no siguin controlables.

martes, 18 de enero de 2011

lunes, 17 de enero de 2011

And sway me like the sea

BSO Juno. "All I want is you"
http://www.youtube.com/watch?v=20PQBtyfNZY

Solo. Oliverio Girondo



Solo,
con mi esqueleto,
mi sombra,
mis arterias,
como un sapo en su cueva,
asomado al verano,
entre miles de insectos
que saltan,
retroceden,
se atropellan,
fallecen;
en una delirante actividad sin rumbo,
inútil,
arbitraria,
febril,
idéntica a la fiebre
que sufren las ciudades.
Solo,
con la ventana
abierta a las estrellas,
entre árboles y muebles que ignoran mi existencia,
sin deseos de irme,
ni ganas de quedarme
a vivir otras noches,
aquí,
o en otra parte,
con el mismo esqueleto,
y las mismas arterias,
como un sapo en su cueva
circundado de insectos.

Promises.

Sense dubte, un dels documentals que són recomanables de veure...

http://video.google.com/videoplay?docid=2139631316137760657#
http://www.promisesproject.org/